CASTANYADA VS HALLOWEEN

En aquesta nova entrada del blog parlarem sobre les festes típiques d'aquests pròxims dies. D'una banda el dia 31 de novembre tenim la castanyada, una festa celebrada majoritàriament a Catalunya, i per l'altra, Halloween. Però, no són les úniques festes que es festegen, també trobem el dia de tots sants i el dia dels morts celebrades l'1 i 2 de novembre respectivament. 

Per començar, parlarem sobre la Castanyada: Els orígens d'aquesta festivitat es troba a Catalunya al segle XVIII. Aquesta, va lligada al dia de Tot Sants, deriva dels antics menjars funeraris, en els que no es servia altra cosa que llegums, fruits secs i pà motius de l'ofrena als difunts en els funerals. El menjar tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: torrant les castanyes, es resava les tres parts del rosari pels difunts de la família. El Moscatell també s'incloïa en les cistelles funerària. 

Les castanyes es menjaven amb la família en una cerimònia de culte. Hi havia una creença que per cada castanya que menjaves aquell dia, una ànima era alliberada del purgatori. 

Amb la tardor i l'arribada del fred, les paradetes de castanyes sortien als carres acompanyades pels moniatos. 

Les castanyes són el major símbol d'aquesta festa. 

És el menjar que tots els catalans mengen en èpoques de tardor. 

La castanyera és la dona que fa les castanyes. A mi em recorda a la cançó típica de la castanyada que sempre cantava quan era petita a l'escola. 

Personalment, jo a casa meva no celebro molt la castanyada, però quan era petita a l'escola si que la celebrava. Igualment, veig que és una celebració bonica que representa molt a Catalunya i a la tardor, la meva estació preferida. 

La festa de Halloween també es celebra el 31 de novembre: els antics pobles celtes solien realitzar una gran cerimònia per commemorar la fi de la cotxesa. Aquesta celebració ocorria a finals d'octubre. Va ser batejada amb la paraula gaèlica Samhain que significa la final d'estiu. Així, l'últim dia del mes d'octubre, es determinava el final de l'època de les collites i del canvi d'estació. D'aquesta manera, el Samhain es va convertir en la festivitat pagana més important d'Europa. A més d'Irlanda, es duia a terme també en Escòcia i Regne Unit. 

La celebració es realitzava el dia 31 d'octubre perquè és el dia en el que concloia l'any cèltic. La vida es dividia en dues etapes: una de llum (primavera i estiu) i una altre de foscor  (tardor i hivern). L'equinnoci de tardor era el punt d'inflexió de l'any en el que els dies es feien més curts i les nits més llargues. 

Amb tot això, el Samhein es presentava com una festa per dir adéu al bon temps i a Lugh, el Déu del sol, que es prolongava durant tres dies. 

La carbassa amb una cara diabòlica és la primer símbol que se'm ve al cap quan penso en Halloween. Podem veure aquesta carbassa en moltes pel·lícules de Halloween. 

Jo de petita ho feia amb el meu pare, encara que ja no ho faig, tinc molts bons records.

La bruixa és el típic vestit de Halloween. Tot el món alguna vegada a la seva vida s'ha disfressat de bruixa. Aquestes dones, representen els rituals satànics, els sacrificis, les pocions...

 

A diferència de la castanyada, si celebro el Halloween.  És una festa que sempre m'ha agradat ja que aquest dia puc anar disfressada, cosa que m'agrada. Des de el meu punt de vista és semblant al carnaval ja que la celebro de la mateixa manera: disfressant-me. També, em recorda com si estiguéssim als Estats Units ja que allà es gaudeix molt el Halloween: totes les cases estan decorades i els nens petits van pels carrers demanant llaminadures a les cases. Sempre he desitjat anar a passar Halloween als Estats Units. 

Una altra de les festes importants d'aquest dia és Tots Sants: cada 1 de novembre l'església catòlica celebra el dia de Tots els Sants en memòria de les persones que han arribat al cel, i com algun d'aquestes han estat canonitzades, són propostes com exemple de vida cristiana i tenen un dia especial per la seva recordació. 

Aquesta festa té el seu origen al S.IV, durant les persecucions dels cristians per part de l'emperador Diocleciano ja que, al causar-se moltes morts, es feia impossible festejar una rememoració en nom de cada un d'ells, per el que és va decidir establir un dia. El Papa Bonifacio IV va instaurar aquesta data per homenatjar als màrtirs catòlics. 

Aquesta festa jo no la he celebrat mai ja que no tinc cap familiar proper mort i per aquesta raó se'm feia difícil trobar cap símbol que relacionés aquesta festa amb mi. 

Per això, he decidit posar una altra festa, el dia dels morts, encara que, no parlaré de com es celebra a Espanya si no que a Mèxic, ja que hem sembla molt interesant i em recorda a una de les meves pel·lícules preferides: Coco 

-Es celebra entre la nit de l'1 i 2 de novembre. Així, durant aquesta nit la festa arriba a seu màxim esplendor, es resa permanentment a la vegada que la gent passa la nit en els panteons, i al terminar, e degusten els diferents menjars que han estat ofertes com ofrenes (en general, es posa el menjar que més li agradava al mort) 

D'aquesta manera he escollit uns símbols que representen aquesta festa:

Crec, que moltes persones que no havien escoltat parlar de la festa de Tot Sants van saber de que es tractava per aquesta pel·lícula.

Aquesta, tracta sobre el celebrament de Tots Sants, i per a mi és un gran símbol de la festa.

Quan la vaig veure, em va semblar molt interesant el que fan els mexicans per homenatjar als seus familiars. Em sembla un acte molt bonic i un bon moment per a que es reuneixi la família.

Aquestes calaveres estan fetes a partir de sucre de canya i són utilitzades com a decoració innocent e inofensiva per representar la mort d'una manera molt més alegre, per recordar els morts sense tristesa. Per aquest motiu, són pintades amb un somriure.

Per mi és un símbol ja que de petita a Halloween em vaig disfressar d'això amb la meva millor amiga ja que ens agradava molt el que representava la calavera.

Em sembla molt important que representi als morts sense tristesa per a que la festa sigui bonica i sense plors. 

Per últim, per fer una petita reflexió, vull dir que jo no solc celebrar aquestes festes, només el Halloween, però les respecto molt. A més, m'agrada informar-me sobre com es celebren i el motiu d'aquestes. És important que es siguin celebrant ja que són part de la cultura dels països o territoris. 

 

PLANTA CUARTA 

En aquesta nova entrada del meu blog parlarem sobre Planta 4ª, una pel·lícula dirigida e inspirada en la vida de Albert Espinosa. 

En aquest llargmetratge podem veure com un grup de quatre adolescents, en Miguel Ángel, l'Izan, en Dani i en Jorge, fan front
a la seva malaltia: el càncer. Els quatre nois estan ingressats a la planta de traumatologia, la número quatre, d'aquí rep el títol. 

Amb la seva alegria i les seves ganes de viure, el grup, fa front a la vida, i, encara que estiguin tancats en un hospital, se les fan per passar-s'ho bé. 

Però no tot és color de rosa, el càncer no deixa de ser una malaltia i això es reflexa amb la mort d'un d'ells. També, es tracten altres temes com l'anorèxia: un trastorn de la alimentació que es caracteritza per el pes corporal anormalment baix. Gloria és la noia que pateix anorèxia i gràcies a en Dani torna a començar a menjar.

Veient-la he trobat sentiments molts diferents: per una part, m'he rigut molt. Moltes escenes tenien una intenció humorística, com per exemple la de les seves sortides nocturnes o la carrera de cadires de rodes. Però també ens trobem amb algunes que se'ns encongeix el cor, com quan no ve cap familiar de en Miguel Àngel per Nadal o quan un dels metges els hi comunica que un amic seu, "en Pepino", 

Desprès d'haver vist la pel·lícula, n'he escollit tres símbols que la representen: 

-Des de el meu punt de vista les polseres vermelles són la màxima representació de la pel·lícula. Els nois malalts de càncer les porten, en tenen una per cada vegada que nan entrat a quiròfan. És trist veure com alguns d'ells en tenen quatre o cinc polseres amb la poca edat que tenen. però des de un altre punt de vista, també simbolitza el poder de l'amistat: en una de les escenes veiem com en Dani li regala la polsera a la seva amiga, la Glòria. Per a mi és un gest molt bonic.

-El llaç del símbol del càncer, una altre simbolització de la pel·lícula. Que afecta a milions de persones arreu el món i desitjaria que cap persona la pateixi.  Em dona molta pena veure a nois tan petits tancats en un hospital sense poder viure la seva infantessa i adolescència. Per això, hem d'aprofitar molt el nostre temps i veure que tenim molta sort de estar sans. Encara que ells intenten no demostrar que el fet d'estar tancats en un hospital no els hi afecti, hi han escenes que finalment reflecteixen les ganes que ells tenen de sortir d'allà. També, vaig sofrir molta impotència quan uns dels metges va dir que no havien de sortir de les seves habitacions i havien  de quedar-se allà. Aquell metge no es posaven en la pell dels nens, i per això vaig sentir molta ràbia. Però no tots els metges eren així, ni havia un que sempre estava amb els nens i els tractava molt bé.

-Probablement, moltes persones pensen que el càncer no te res de bó, i segurament, tenen raó. Però jo no em refereixo això, si no a que dins d'aquesta "experiència" han après moltes coses i han agafat una maduresa per afrontar els diferents aspectes de la vida molt ràpid. Llavors, dins de les coses dolentes i han coses bones encara que siguin petites i dins de les coses bones hi han també coses dolentes. 

Finalment, vull acabar aquesta entrada amb una petita valoració i reflexió. Aquesta pel·lícula t'ensenya els valors de l'amistat i com si estas unit a altres persones ets capaç d'afrontar fins els problemes més greus de la vida. Al principi podem veure com el personatge principal, en Miguel Àngel es comporta de manera arrogant i que actua com si fos un nen petit, però amb la evolució de la pel·lícula veiem que això no era així, per això hem de conèixer bé la història de les persones abans de jutjar.Per últim, vull que reflexioneu sobre el fet de que hem de viure la nostra vida al màxim, ja que n'hi han persones que no tenen la mateixa sort que nosaltres. 







 

 12 D'OCTUBRE

El 12 d'octubre es celebra el Dia de la Hispanitat, en commemració al dia que Cristòbal Colom i els seus homes  van desembarcar a l'illa Guaraní, en l'arxpièlag de les Bahames, descobrint per error Amèrica en 1492.Va ser el primer contacte entre Europa i Amèrica.

Aquesta celebració inclou una desfilada militar en la que assisteix el rei, junt amb la familia reial, el president del Govern i altres càrrecs de tots els poders de l'Estat. 

El significat per a mi d'aquest dia, significa la festa nacional del meu país. Des de el meu punt de vista aquesta festa cada vegada és més criticada ja que hi ha un grup bastant nombrós de persones que no veuen aquest dia com una festa i el veuen com un dia on van colonitzar i matar persones. Jo no el veig així, ja que han passat més de 500 anys d'això i forma part de la història. 

Ara mateix, amb els nous partits polítics d'aquests darrers anys la gent s'ha distanciat d'aquesta festa ja que la veuen com una celebració feixista. Jo penso que aquesta celebració l'ha de celebrar qui vulgui ja que tos els països celebren aquest dia.

Jo aquesta festa la veig com l'11 de setembre, la festa del lloc on visc.

Símbols importants d'aquest dia:

Aquest vaxiell, la Santa Maria, va ser un dels 3 que van portar els espanyols a Amèrica.

Representa la bandera d'Espanya. És la màxima representació de l'estat.

 Representa la corona espanyola

​

 LA FERRADURA

La ferradura és considerada un dels símbols més antics del món. Segons la llegenda, era al segle X quan a San Dunstan se li va aparèixer una horrible criatura amb forma d’animal i home. Aquest li va demanar que li posessi dues ferradures, així, San Dunstan Va descobrir que es tractava del diable. Llavors, va decidir clavar-li dues ferradures fins aconseguir que el diable li supliquesi clemència.   

 A partir d’aquí, la ferradura és coneguda com l’element capaç de foragitar el mal. Donat que en aquesta època les cases sofrien molts atacs d’animals, es van començar a col·locar ferradures per a que aquestes els espantesin si eren enviats pel diable. Per això, ara podem trobar aquest símbol clavat en les portes de les cases, estables o graners com un acte màgic de protecció.

Per a mi, l’ús d’aquest símbol com amulet em transmet sort, també l'utilitzo com un talismà per allunyar els mals. Per això, a la meva casa hi ha posada una ferradura que em va regalar la meva àvia quan ens vam mudar a la nostra casa, ella sempre diu que es un símbol que atrau la bona fortuna.

Per això, quest símbol em recorda a la meva àvia: a ella li agradava passar temps amb els animals que tenia el seu pare al poble, i la ferradura li recorda als moments de quan n'era petita.

Ella sempre em deia que allunyava el mal i portava bona salut per a tota la seva familia. 

Al meu clauer sempre porto una ferradura petita on hi ha gravada la paraula sort.