PLANTA CUARTA 

En aquesta nova entrada del meu blog parlarem sobre Planta 4ª, una pel·lícula dirigida e inspirada en la vida de Albert Espinosa. 

En aquest llargmetratge podem veure com un grup de quatre adolescents, en Miguel Ángel, l'Izan, en Dani i en Jorge, fan front
a la seva malaltia: el càncer. Els quatre nois estan ingressats a la planta de traumatologia, la número quatre, d'aquí rep el títol. 

Amb la seva alegria i les seves ganes de viure, el grup, fa front a la vida, i, encara que estiguin tancats en un hospital, se les fan per passar-s'ho bé. 

Però no tot és color de rosa, el càncer no deixa de ser una malaltia i això es reflexa amb la mort d'un d'ells. També, es tracten altres temes com l'anorèxia: un trastorn de la alimentació que es caracteritza per el pes corporal anormalment baix. Gloria és la noia que pateix anorèxia i gràcies a en Dani torna a començar a menjar.

Veient-la he trobat sentiments molts diferents: per una part, m'he rigut molt. Moltes escenes tenien una intenció humorística, com per exemple la de les seves sortides nocturnes o la carrera de cadires de rodes. Però també ens trobem amb algunes que se'ns encongeix el cor, com quan no ve cap familiar de en Miguel Àngel per Nadal o quan un dels metges els hi comunica que un amic seu, "en Pepino", 

Desprès d'haver vist la pel·lícula, n'he escollit tres símbols que la representen: 

-Des de el meu punt de vista les polseres vermelles són la màxima representació de la pel·lícula. Els nois malalts de càncer les porten, en tenen una per cada vegada que nan entrat a quiròfan. És trist veure com alguns d'ells en tenen quatre o cinc polseres amb la poca edat que tenen. però des de un altre punt de vista, també simbolitza el poder de l'amistat: en una de les escenes veiem com en Dani li regala la polsera a la seva amiga, la Glòria. Per a mi és un gest molt bonic.

-El llaç del símbol del càncer, una altre simbolització de la pel·lícula. Que afecta a milions de persones arreu el món i desitjaria que cap persona la pateixi.  Em dona molta pena veure a nois tan petits tancats en un hospital sense poder viure la seva infantessa i adolescència. Per això, hem d'aprofitar molt el nostre temps i veure que tenim molta sort de estar sans. Encara que ells intenten no demostrar que el fet d'estar tancats en un hospital no els hi afecti, hi han escenes que finalment reflecteixen les ganes que ells tenen de sortir d'allà. També, vaig sofrir molta impotència quan uns dels metges va dir que no havien de sortir de les seves habitacions i havien  de quedar-se allà. Aquell metge no es posaven en la pell dels nens, i per això vaig sentir molta ràbia. Però no tots els metges eren així, ni havia un que sempre estava amb els nens i els tractava molt bé.

-Probablement, moltes persones pensen que el càncer no te res de bó, i segurament, tenen raó. Però jo no em refereixo això, si no a que dins d'aquesta "experiència" han après moltes coses i han agafat una maduresa per afrontar els diferents aspectes de la vida molt ràpid. Llavors, dins de les coses dolentes i han coses bones encara que siguin petites i dins de les coses bones hi han també coses dolentes. 

Finalment, vull acabar aquesta entrada amb una petita valoració i reflexió. Aquesta pel·lícula t'ensenya els valors de l'amistat i com si estas unit a altres persones ets capaç d'afrontar fins els problemes més greus de la vida. Al principi podem veure com el personatge principal, en Miguel Àngel es comporta de manera arrogant i que actua com si fos un nen petit, però amb la evolució de la pel·lícula veiem que això no era així, per això hem de conèixer bé la història de les persones abans de jutjar.Per últim, vull que reflexioneu sobre el fet de que hem de viure la nostra vida al màxim, ja que n'hi han persones que no tenen la mateixa sort que nosaltres.