DIA 25N DIA INTERCIONAL PER A L'ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES

En aquest dia, celebrem el dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.

He crescut tenint por de sortir al carrer: recordo que quan vaig començar a sortir, les paraules dels meus pares eren: ves amb compte, no vagis amb desconeguts, si es fa fosc ves pel camí amb més llum... La por per que em passés alguna cosa anava creixent quan sortien casos de violència masclista a la televisió. Totes aquelles noies que havien desaparegut o havien matat eres persones normals, com la meva mare, la meva germana o jo. Totes tenien una característica en comú, eren dones. 

Les dones al segle XXI encara tenim por de sortir al carrer pel fet de ser dones. Suposadament, cada vegada estem en una societat més lliure i més segura per a tothom, però això no és cap veritat. Des de principi d'any d'any han estat denunciades 955 violacions, 42 dones han mort en mans d'homes. A més, un de cada cinc joves neguen la violència masclista. 

Per això, el més important és educar a les pròximes generacions, sense això, mai podrem avançar com a societat i mai es podran eliminar aquests problemes. S'ha de començar a ensenyar que tots dos gèneres són iguals. 

El primer pas per acabar amb la violència és començar erradicant els micromasclismes. Es tracta de tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana. Aquests, es troben a qualsevol lloc de la nostra vida quotidiana: entre la nostra família, l'escola, la televisió, els jocs, la publicitat... Tots aquests aspectes formen part de la cultura d'una regió, per això, educació i cultura han de treballar junts. L'educació ha de vindre de casa, però molts joves no tenen a cap referent a la seva llar, per això, l'educació als centres escolars és necessària. No només existeix la violència física, sinó que també la psicològica, la sexual, l'econòmica, la social, la vicaria... Totes són iguals de greu. Aquestes accions podem trobar-les a casa, al treball, al carrer a l'escola...És molt difícil fer que una persona gran canvi de mentalitat, però encara som a temps que les dones de les futures generacions puguin viure en una societat on puguin patir el fet de ser d'aquest sexe.

Cap persona s'ha de quedar callada si sofreix violència masclista. Mai t'has de quedar parat quan vegis a una dona sofrint violència. Potser aquella dona no era una persona important per a tu, però la pròxima pot ser la teva mare, germana, cosina... Ara més que mai, homes i dones ens hem de reunir per derrotar la barrera que ens separa per poder viure. Ja no ens importa assenyalar els culpables. Per totes aquelles que ja no hi són, ara més que mai no ens quedem callades, la lluita continua. 

Les primeres persones a utilitzar-ho van ser les dones feministes argentines a l'exigir la despenalització de l'abortament al congrés. Avui en dia, aquest signe reflexa la llibertat de decisió de la dona davant el món del seu cos. 

Totes les dones han de poder escollir si volen ser mares o no, ja que és el seu cos i cadascuna pot fer amb ell el que vulgui. 

Potser penses que una papallona no pot representar cap cosa en la lluita contra el masclisme. Però, no es tracta d'una simple papallona, sinó que estem parlant anomenada Vanessa Atalanta. Aquesta rep el nom en honor a una figura de la mitologia grega que enllita una dona que es va rebel·lar contra els esquemes patriarcals i es va negar a seguir les normes de gènere. La Atalanta simbolitza la dona que no es va quedar quieta, que no es va callar i que es va rebel·lar contra tots aquells esquemes patriarcals d'aquells temps, però que ens transporten fins al nostre present, on la lluita feminista cada vegada té més visibilitat.

 EL CALENDARI LITÚRGIC

En aquesta nova entrada del blog parlarem sobre el calendari litúrgic. Aquest, està format pel conjunt de festes observades per l'església, disposades en els dies propis de l'any. Ara bé, hi ha festes que mai han tingut un dia fixe, són es anomenades festes movibles, que farien cada any juntament amb la solemnitat de la pasqua, de la qual depenen. Les festes fixes es celebren tots els anys el mateix dia.

La intenció d'aquest calendari és representar en el temps d'un any la història de la Salvació. Aquest recorregut va durar milers d'anys es representa al llarg d'un any. L'eix principal sobre el que gira el calendari litúrgic és la celebració de la Pasqua. En aquesta es troba el misteri de la Salvació. 

Els temps litúrgics del calendari són:

• Advent
• Nadal
• Quaresma
• Temps pascual
• Temps ordinari

FUNCIONAMENT DEL CALENDARI

Amb això, l'any comença amb l'Advent, temps en el que ens preparem per al naixement de Crist. Posteriorment, arriba el temps del Nadal. Després d'aquestes dues celebracions arriba un període de temps ordinari i una vegada acabat, comença la Quaresma . La fi de l'última festa mencionada és la Setmana Santa, amb la que comencem el temps Pascual.  Després dels cinquanta dies de Pasqua arriba un altra vegada el temps Ordinari, el qual termina, juntament amb tot l'any litúrgic.

Cada celebració litúrgica té un triple significat:

-Record: tot esdeveniment important ha de ser recordat. Per exemple, l'aniversari del naixement de Crist, la seva passió i mort...

-Presència: És Crist que es fa present en es celebracions litúrgiques concedint gràcies espirituals a tots aquells que participen en elles,, d'acord a la finalitat ultima de l'església que es salvar a tots els homes de tots els temps.

-Espera: Tota celebració litúrgica és un anunci profètic de l'esperança de l'establiment del Regne de Crist en la Terra i d'arribar un dia a la pàtria celestial.

En cada temps litúrgic, el sacerdot es posa una casulla de diferents colors:

Blanc: significa alegria i puresa. S'utilitza en el temps de Nadal i Pasqua.

Verd: significa esperança. S'utilitza en el temps ordinari.

Lila: significa dol i penitència. S'utilitza en Advent, Quaresma i Setmana Santa.

Vermell: significa el foc de l'Esperit Sant i el màrtir. S'utilitza en les festes dels sants màrtirs i en Pentecosta. 

 EL SENTIT DE LA VIDA SEGONS LA PEL·LÍCULA, LA VIDA ES BELLA

Fa 75 anys es va estrenar una pel·lícula, que encara que no va ser molt exitosa en aquell moment, a dia d'avui és un clàssic del cinema. Estem parlant de Que bello es vivir , per això, en aquesta nova entrada relacionarem aquest clàssic amb el sentit de la vida. 

Per començar, farem cinc cèntims de la sinopsi: George Bailey és un bon home que dirigeix un petit banc familiar. El dia de nitbona desapareix una gran quantitat de diners i aquest decideix suïcidar-se, però quan està a punt de fer-ho passa alguna cosa extraordinària: apareix el seu àngel de la guarda.

Des de el meu punt de vista, el sentit de la vida és la manera de veure el món i de com vols viure-la i amb el protagonista de la pel·lícula ho podem veure.

George Bailey tenia uns objectius clars que volia complir des de que era molt petit: ell volia anar a la universitat i viatjar. Però, tota l'estona veiem com va endarrerint els seus somnis per ajudar a la seva família. Ell sempre està a disposició de totes les persones i ho fa de una manera desinteressada, sempre anteposa els seus amics i familiars per damunt d'ell, cosa que al final fa que es vulgui suïcidar. 

Un dels aspectes que vull destacar és la manera d'actuar que en té: George fa les coses des de el cor, és una persona molt humil, li dona igual que algú s'hagi portat malament amb ell ja que sap perdonar. És una persona que s'aplica la regla de no facis als altres el que no vols que et facin a tu, i crec que és la millor manera de viure.

He escollit tres símbols que representen a la pel·lícula:

 Aquest símbol és la línea de la vida. L'he escollit perquè representa com va passant la vida del protagonista en tota la pel·lícula i com té pujades i sortides. Però, el més important és que al final afronta el seus problemes. 

La família és molt important per a mi ja que són les persones més importants que tinc.

Per una altra banda, el motiu per el qual ell vol acabar a mb la seva vida és perquè sent que ha estat tota la seva vida obrant e bé, però ha arribat un moment en el qual no sap com sortir d'aquesta situació. Però, degut a que sempre ha actuat sense maldat i a fet les coses des del bé totes les persones els hi retornen la seva ajuda, que és quan tot el poble està resant per ell.

Per finalitzar, vull fer una petita reflexió. Aquesta pel·lícula transmet uns valors que tot el món hauria d'aplicar-se, però, que és difícil de dur-la a terme. Crec que la millor manera de viure és sense tenir rancor als altres i actuant com t'agradaria que et tractessin a tu. Sempre he pensat que recull el que sembres i això és el que passa a la peli. M'agradaria ser així, però moltes vegades és difícil encara que crec que és degut a que sóc massa petita per poder arribar a entendre com hi ha persones que actuen com en George Bailey. Per diverses situacions he entès que actuar sense rancor és un dels aspectes més importants per poder ser feliç.

LA VIDA I LA MORT

 En aquesta nova entrada del blog ens centrarem en el sentit de la vida i de la mort. 

Cercant informació, m'he assabentat que segons l'etapa, el moment o el lloc, el concepte de la vida i la mort varia molt:  durant la Il·lustració no serà el mateix que durant el Modernisme; tampoc serà el mateix per filòsofs clàssics que pels filòsofs Contemporanis.

Però jo em centraré en el sentit de la vida i la mort segons la perspectiva religiosa, científica i psicològica.

LA VIDA

En el cristianisme, el propòsit de la vida és assolir la salvació divina mitjançant la gràcia de Déu i la intersecció de Crist. El principal  propòsit que s'aplica a tots els éssers humans és conèixer i gaudir de Deu. Segons el Nou Testament Déu desitja tenir relacions amb els humans tant en aquesta vida com en la que s'ha de venir, i això només és possible si es perdonen els pecats. 

Per un altra banda, el sentit de la vida per la psicologia pot variar segons el psicòleg. Per comentar la vida utilitzarem el pensament de Viktor Frankl, segons ell, hem de trobar un propòsit, en asumir una responsabilitat per a nosaltres mateixos. Només sentint-nos lliures i segurs de l'objectiu que ens motiva, serem capaços de generar canvi per crear una realitat molt més noble. 

SÍMBOLS DE LA VIDA

Encara que pugui tenir un significat matemàtic, filòsof o astrònom, per a mi té un significat molt personal.

Des de el meu punt de vista significa que la vida no té límit. A més, la meva millor amiga em va regalar pel meu aniversari una polsera amb aquest símbol i em recorda a ella. Per això, té molt significat ja que em recorda a ella.

L'arbre de la vida simbolitza per a moltes persones la unitat de la vida.  També, és un amulet místic ple de simbologia i que apareix a moltes llegendes. Atrau energia positiva i protegeix de la negativitat i el mal. 

LA MORT

La mort simbolitza diverses coses segons el punt de vista:

Segons la ciència, el fi de l'existència de l'ésser humà i de la mateixa vida, és un fet a partir del qual és impossible que la vida continui una vegada ocurrida aquesta. 

Molts psicòlegs esmenten aquest procés de pèrdua "dol". En un sentit biològic, es pot dir que la mort és la detenció completa i definitiva de les funcions vitals. L'existència de la mort arriba a ser un estimulant per el desenvolupament de es persones.