PARÀBOLA DEL SEMBRADOR

En aquesta nova entrada del blog explicaré explicaré una paràbola que està recollida a la Bíblia. A més, explicaré com és aquest relat a l'actualitat i que n'opino jo sobre l'explicació que dona. Com bé diu el títol, la paràbola del sembrador, és una de les històries que es troben als evangelis sinòptics de la Bíblia. Personalment, crec que el missatge que vol donar Jesús és molt importat, a més, és un dels més importants. 

La paràbola, narrada per Jesús, explica la història d'un sembrador que va sortir a escampar les llavors, una part d'aquestes va caure al costat del camí, i va ser trepitjada per les persones que passaven pel lloc i, a més, els ocells se les van menjar. Una altre part de les llavors va caure sobre les pedres os van arribar a brotar, però, malauradament, degut a la falta d'humitat que hi havia, aquestes es van assecar. Altres de les llavors van caure entre les espines i quan van créixer al costat de les espines aquestes es van ofegar. L'última part de les llavors van caure en un bon terreny i per això van poder brotar produint una collita molt bona. 

A la paràbola, cada personatge representa  simbolitza diferents aspectes:

Per exemple, el sembrador representa les persones que s'encarreguen de compartir la paraula de Déu, de transmetre els missatges que es troben en cadascú dels llibres de la Bíblia. Aquest missatge que ha de transmetre el sembrador està representat amb les llavors. 

D'altra banda, trobem els diferents terrenys, que simbolitzen les diferents persones a les que arribarà el missatge. Podem dir que els terrenys són diferents punts de vista:

• Les llavors dels costat del camí, simbolitzen les persones que escolten les predicacions de Jesús, però que a la vegada, tenen molts dubtes  i normalment solen negar l'existència de Déu per això, les paraules mai arriben al cor.
• Les llavors sobre les pedres simbolitzen les persones que poden arribar a rebre les paraules de Déu en un moment determinat, però desprès s'obliden d'ell. Per dir-ho d'alguna manera, les paraules mai arriben a profunditzar en les persones ja que no tenen arrels. 
• Les llavors sobre les espines, són aquelles persones que escolten les objeccions de Déu, però que a la vegada es distrauen.
• Per últim, trobem les llavors en bona terra, simbolitzen les persones que poden escoltar el missatge de Jesús i el més important, que ho accepten, l'entenen i intenten compartir-ho amb la resta.

Des del meu punt de vista, aquesta paràbola es pot aplicar en molts moments de la nostra vida, i no només en l'àmbit de Déu, per això em sembla molt interessant el missatge que dona . El principal missatge que vol donar és que, a la vida, hi ha encarregats de predicar missatges, aquests, són el mateix per a totes les persones. El que vol reflectir, és que l'important  és si les persones volen ignorar o acollir aquestes paraules. És a dir, cadascú es responsable de decidir si vol o no vol recollir el missatge. 

Una situació en la que posar aquesta paràbola en l'actualitat és en l'àmbit de l'educació. El sembrador és el professor, i els diferents terrenys són els alumnes. Cadascú decideix si vol agafar aquestes lliçons i atendre o passar. El missatge és el mateix però les persones no. 

 SIMBOLOGIA DELS NÚMEROS

En aquesta nova entrada del blog parlaré sobre el simbolisme que tenen els números, en especial, els relacionats amb la història de Jesús i els relats Bíblics. 

A la Bíblia apareixen molts nombres, encara que estem acostumats a donar-los un símbol quantificatiu, els nombres bíblics a mesura tenen un significat simbòlic. El coneixement d'aquestes subtileses matemàtiques son molt valuós per entendre la Paraula de Déu. 

NÚMERO 3

Per començar, tenim el número 3. 

Aquest, expressa la totalitat en relació amb les tres dimensions del temps: passat, present i futur. A més, a la Bíblia dir tres equival a dir "la totalitat" o "sempre".

També, els tres fills de Noé representen la totalitat dels seus descendents. Les tres negacions de Pere simbolitzen totes
les vegades que ell va se infidel al seu Mestre. Per últim, simbolitza les tres temptacions que Jesús va sofrir del diable representant totes les temptacions que va afrontar durant la seva existència terrenal. 

Per una altra part, a l'Antic Testament també es important el nombre 3, ja que és en aquest text quan es crida a Déu tres vegades sant, es per simbolitzar que ell posseeix la plenitud de la santedat. 

NÚMERO 7

A més de ser un nombre molt important per la Bíblia, és el meu preferit.

Representa la perfecció. Apareix més de 600 vegades a la Bíblia, com quan Déu va descansar de la creació al setè dia o quan a l'època de José, Egipte va sofrir set anys d'abundància i set anys de fam.

 També, la història de Jesús, aquest li dirà a Pere que ha de perdonar el seu germà 70 vegades. Sovint, apareix en relació a les coses de Déu, com per exemple: les set Esglésies d'Àsia, els set Esperits al voltant del tro de Déu, les set trompetes, els set canelobres, els set corns, els set trons, les set copes derramades...

A més, pot simbolitzar la perfecció en el mal, com és el cas quan Jesús ensenya que, si un esperit impur surt d'un home, pot tornar com altres set esperits m és malvats. O, també, podem veure la importància d'aquest nombre quan a l'Evangeli se'ns diu que el Senyor va lliurar a Maria Magdalena de set dimonis.

NÚMERO 12

Aquest nombre expressa l'elecció. D'aquesta manera parlem de les 12 tribus d'Israel. Els 12 apòstols de Jesús , a qui ell anomena els Dotze, son els escollits del Senyor. 

L'Apocalipsi parla dels 12 estels que coronen a la Dona, les 12 portes del Jerusalem celestial, els 12 àngels i les 12 fruites de l'arbre de la Vida. 

NÚMERO 40

Aquest nombre representa la substitució d'un període per un altre, o bé la duració d'una generació. Així, el diluvi continua durant 40 dies i 40 nits, el temps del pas a una nova humanitat. 

També, el podem observar quan els israelites vas passar 40 anys al desert, el temps necessari per a que la generació infidel fossi reemplaçada per una altra. Moisés es va quedar 40 dies al mont Sinaí, i Elías va caminar durant 40 dies. Per últim, també e podem trobar quan Jesús va dejunar durant 40 dies per marcar la seva transició de la vida privada a la vida pública. 

Tots aquest números tenen un simbolisme a la Bíblia positiu. D'altra banda, per igualar la balança trobem el nombre 6. 

El 6 generalment té una connotació negativa en la Bíblia, Per exemple, Crist va sofrir en la creu durant sis hores i en Éxode es va ordenar els homes que treballaran sis dies a la setmana.

 NOTICIA

En aquesta nova entrada del blog, parlaré sobre una notícia que vaig veure l'altre dia a Internet i em va semblar molt interessant. 

Aquesta noticia comença un 15 de gener, quan una noia de 17 anys ,anomenada Verónica Cantero, es va quedar incomunicada per un temporal nou anomenat Ramona quan estava anant a beneir el seu animal, un petit gos de raça yorkshike. 

No és casualitat l'arribada d'aquest temporal, ja que, segons la saviesa catalana, la setmana del 15 al 22 de gener és la més freda de l'any. Aquesta semana és coneguda com la setmana dels barbuts. Aquesta denominaCió prové de les barbes llargues, abundants i espesses que tenen els sants en aquesta setmana: Sant Hilario, el dia 13; Sant Pablo Ermitaño y Sant Mauro, el dia 15 y Sant Antoni Abad, el dia 17. A més, es sol allargar fins, Sant Fructuos, el dia 21, y Sant Vicent, el dia 22. 

Amb un anàlisi de més de 30 anys, es confirma que el mes de gener a Catalnya és el més fred de l'any. La saviesa popular acumula les experiències de generacions. El fred que ha portat el temporal de neu, (que per als que no ho sapigueu, un temporal de neu és un vent molt fort acompanyat d
e neu en suspensió) s'atribueix a les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sant porten la fred dins de les seves enormes barbes blanques. 

Seguint la història, la noia no va poder anar a beneir el seu gos a un petit poble de la muntanya.  Va sentir-se molt malament i molt frustarda ja que havia fet un viatge molt llarg, aprofitant que era la festa dels tres tombs, la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals. Aquestes festes es celebren a Catalunya i consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes. Va denunciar a les xarxes socials que l'ajuntament del poble no va fer res per ajudar a les persones que es van quedar incomunicades, llavors es va fer un debat a les xarxes socials entre persones que creien que el temporal havia vingut per la setmana dels barbuts i els que afirmaven que havia estat a causa del canvi climàtic.

 ORIGEN DE LA LLEGENDA DELS SAVIS D'ORIENT

En aquesta nova entrada del blog explicaré la llegenda dels savis d'orient.

Com ja sabeu, segons la Bíblia aquests reis venien d'Orient i seguien a un misteriós estel. Van arribar a Betlem i van oferir al nen Jesús tres regals. or, encens i mirra. Aquesta és la mítica història que tothom coneix i que està explicada a l'evangeli de Lluc, però, es tracta d'una llegenda. Per això, ara explicaré altres llegendes i tradicions que envolten als mags més famosos de tota la història. 

A partir del que va dir Lluc les llegendes sobre els reis mags van anar augmentar afegint aspectes mítics i novedosos. L'evangelista no va dir ni quants eres, ni com s'anomenaven ni quina era la seva màgia. En aquests textos el terme "mag" s'ha d'interpretar com un sinònim d'astròleg, un savi que pot, a través de la lectura dels estels predir esdeveniments. El pare de l'Església en el segle III, Quinto Séptimo Tertuliano, va veure una menció al tres Reis Macgs en el Salmo 72 de l'Antic Testament. El fet de que fossin tres es vincula tant a la Santíssima Trinitat con al nombre de regals que aquests personatges van portar a l nen Jesús. 

A Espanya, es guarda una obra anomenada Auto de los Reyes Magos, apareix Melchor, Gaspar i Baltasar, però no són defensats con reis, si no com astròlegs.  Aquests noms van aparèixer per primera vegada en el famós mosaic al segle VI en la basílica de San Apolinar en la ciutat italiana. Segons el manuscrit dels segle XIII, es creia que els Mags podien protegir contra l'epilèpsia. 

L'adoració dels Reis va ser un motiu pictòric que va alcançar el seu màxim esplendor durant el Renaixement. Els pintors pintaven els tres reis mags vestits amb grans vestits en un estable a Betlem. 

Segons la tradició de l'Església occidental, Baltasar és representat com un rei d'Aràbia; Melchor com un rei de Pèrsia i Gaspar com un rei d'Índia. 

Una de les llegendes que estableix el nombre de mags a 12 és una llegenda oriental. Però, al segle V  el papa Lleó I va establir oficialment el seu nombre a tres per a tot el cristianisme. 

Altra llegenda explica que no són tres sino quatre els que van viatjar a veure el nen Jesús, però que l'últim es va quedar pel camí. Artabán, que va interrompre la ruta per curar un vell moribund. 

Per últim, també trobem el dia de San Baltasar, una festivitat celebrada a l'època colonial on es deixava descansar el 6 de gener als esclaus procedents d'Àfrica. 

LA MEVA HIPÒTESIS

Totes aquestes llegendes em semblen molt interesants però jo donaré la meva opinió. Des de el meu punt de vista no crec que va existir cap persona que va portar regals a Jesús, ja que es tracten de llegendes. Jo crec que aquesta història es va escriure per concienciar que Jesús des de ben petit ja es veia que era una persona molt important. Són relats creats per realçar a Jesús. A més, jo cec que Jesús si que va existir i que va ser una persona molt important en els seus temps , però no crec en tot el místc que envolta la seva vida, i, per això jo dic que els Reis Mags mai van existir

Però, això no significa que no em sembli bé que es festegi aquest dia. Crec que és una tradició molt antiga que porta molta història darrere i em sembla un dia molt especial. Totes aquestes històries son patrimoni de la cultura occidental.